Month

setembre 2013

La sort del fracàs.

Hi ha persones que no prenen decisions perquè no poden assimilar que algú n’acabarà ferit, perjudicat. Prefereixen viure amb la comoditat, fingint que tot és meravellós. No segueixen els seus propis patrons, segueixen els del seu voltant.

Es pot perdonar i oblidar a la vegada?

Quan rebem un cop dur, sigui el que sigui, i més si ens passa quan som molt joves, ens sentim dèbils , atemorits. Tenim la sensació que si passés un huracà per davant de casa, no faríem res per evitar… Continue Reading →

Cremant etapes.

Quan comencem alguna cosa important per nosaltres, ja sigui a la feina o en el nostre entorn més íntim, tendim a pensar que allò durarà per sempre. Que és ideal. Que som els més afortunats. Més tard o més d’hora,… Continue Reading →

El sacrifici.

Em fan gràcia les persones del meu voltant quan els explico que vinc de poble, que sóc filla de pagès. Després comencen a dir tòpics com ‘Ah, així els calers et sobren’, ‘Sempre us esteu queixant’, ‘Clar, com que no… Continue Reading →

La satisfacció dels petits grans moments.

De nens acostumem a tenir grans somnis, a idealitzar tot el que tenim al nostre voltant. Afortunadament, més tard o més d’hora, despertem de la bola de vidre i assumim el que hi ha: la comoditat, la rutina, la por…. Continue Reading →

La màquina d’escriure.

Escric des que tinc ús de raó. Sempre he pensat que totes les persones tenen un do. Alguna cosa en la que són molt bones. Úniques. Dit així, sona molt senzill d’aplicar. Però el més complicat és descobrir-ho quan tens… Continue Reading →

Fer-se respectar.

Els contes, la societat, les revistes, les pel·lícules, ens venen l’amor com una cosa ideal. Ens venen l’amor etern. I tu, com que tens una família meravellosa en tots els sentits i en aquest, també, hi creus. Creus que trobaràs… Continue Reading →

Escolta, Europa.

11 de setembre. Són les 22.37 hores. Fa menys d’una hora que he tornat a casa. Em sembla que Catalunya encara no és conscient del que ha fet.

Venent fum.

Madrid ha sigut eliminada a les primeres de canvi per organitzar els Jocs Olímpics del 2020. Casualitat? Difícil de creure. Dies abans de fer-se les votacions, els analistes espanyols donaven per suposat que Madrid seria la triomfadora. Donaven els seus… Continue Reading →

El plor.

El plor forma part dels dos moments més crucials de la nostra vida: el naixement i la mort. Plorem d’alegria i de tristesa. La societat està acostumada a amagar els sentiments, a fer veure què res ens importa. Que només… Continue Reading →

© 2018 marionaisern.cat — Powered by WordPress

Theme by Anders NorenUp ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies