Madrid ha sigut eliminada a les primeres de canvi per organitzar els Jocs Olímpics del 2020. Casualitat? Difícil de creure.

Dies abans de fer-se les votacions, els analistes espanyols donaven per suposat que Madrid seria la triomfadora. Donaven els seus arguments, ignorant l’alt índex d’atur, la crisi econòmica que cada dia ens ofega més, la corrupció de la que sembla que cap partit polític se n’escapa i, el dopatge. Donaven per fet que evidentment ells guanyarien. Que els altres no tenien cap opció. Quan et creus tan savi, tan superior, tan prepotent, és molt probable que et facis una patacada. Que caiguis en sec. Sense esperar-t’ho i és quan fa més mal. Et quedes descol·locat, sense idees.

A vegades, els mals moments, les caigudes, els errors, serveixen per mirar enrere i adonar-te que no ets el melic del món. Serveix per fer autocrítica i canviar el rumb de la teva vida. De la teva manera de fer. Jo en dic la sort del fracàs. Quan les coses et surten bé, quan no paren d’elogiar-te, quan triomfes, no aprens tant com quan t’equivoques. Ni de bon tros.

És dur equivocar-se. Fa ràbia i et fa sentir molt malament. Sovint, fa que et puguis enfonsar. Però quan representes un país has de donar exemple. Fer veure als altres, a tot un país, que les teves actuacions tenen una lògica, una coherència. Que ningú et podrà retreure res si algun dia perds. Que tu no ets ni millor ni pitjor que el que tens al costat. Que simplement ets tu.

A l’hora de prendre decisions no existeix la justícia. I contràriament al que pensen molts, els que han elegit Tokyo com a ciutat olímpica, no tenen l’odi clavat al cor. Actuen mirant moltes variants. Quan representes tot un estat, no es pot fer veure que domines l’univers. No es pot donar la sensació que ningú et podrà vèncer. Perquè algí que actua d’aquesta manera i representa milers de ciutadans no té cap credibilitat. Algú els hi hauria de fer veure que aquest no és el camí. Tots ens podem equivocar. Ho fem cada dia. Però hem de procurar no caure cinc mil cops sobre la mateixa pedra. No és qüestió d’ideologies, és qüestió d’actuar segons uns patrons. Sabent que quan les coses vagin  malament, podràs tenir la consciència tranquil·la.