De nens acostumem a tenir grans somnis, a idealitzar tot el que tenim al nostre voltant. Afortunadament, més tard o més d’hora, despertem de la bola de vidre i assumim el que hi ha: la comoditat, la rutina, la por. Ai, la por. Ens paralitza, ens fa més dèbils i ens torna apàtics, sense valentia. Els canvis són necessaris i a vegades ens fan canviar les prioritats. Però i si ens despertem i decidim seguir aquell somni que anhelem des de ben petits? I si tenim el valor d’arriscar-nos? I si deixem les pors a una cantonada? Què hi podem perdre? No hi ha res pitjor que no intentar-ho.

Alguns no persegueixen els seus somnis perquè creuen que no els aconseguiran. Quina vida més trista, no? Saber que ets bo en alguna cosa, que si volguessis podries arribar on et proposessis i no fer-ho per por al fracàs. A vegades, el fracàs és una sort. No haguessis arribat on ets ara sense haver-te equivocat una i mil vegades. Pots fracassar sí, però no hi ha res pitjor que algun dia tenir el remordiment de no haver lluitat per allò que desitjaves. La nostra societat no està acostumada als canvis. A viure sense dominar la situació. Però el que ells no saben és que moltes vegades els canvis són positius i et fan tocar de peus a terra . Els somnis són per això. Per tocar-los, per palpar-los. Per demostrar-te a tu mateixa que sí que pots. Que pots amb tot.

Sempre que he tingut un somni m’he pensat que al complir-lo, em faria sentir plena de goig. I mai ha sigut així. Perquè quan aconseguim un repte no estem satisfets per el fet d’haver-ho assolit sinó perquè sentim que el nostre cor batega i batega, o perquè se’ns escapa un somriure de felicitat en qualsevol moment. Estem molt més orgullosos del camí recorregut  que d’arribar a la meta en sí. Aquests són els petits grans moments. La il·lusió, les ganes, l’actitud. Molt més que el talent. I sí, és veritat que aquests moments són difícils d’aconseguir i t’arribaran molts pocs cops a la vida però quan arribin, et puc assegurar que sabràs que aquell serà el teu tren. I no voldràs deixar-lo escapar.

La felicitat és un camí. No és un destí ni un lloc concret. No és una finalitat en sí mateixa.