Sempre ens pensem que les experiències dures, colpidores, només els succeeixen als altres. Que a nosaltres, no. Mai. Però un dia ens passen. I quan te n’adones ja estàs ficat al mig. I costa horrors sortir-ne. 

El nostre entorn està ple de persones tòxiques. Solen ser persones que es creuen amb el dret de dir-te com t’has de comportar, com has de vestir i amb qui t’has de relacionar. A ells, poques vegades, els trobaràs admetent la culpa. Es creuen per sobre del bé i del mal. Normalment, són persones que tenen un caràcter molt canviant. No són lineals. Davant dels altres, es comporten com persones brillants, amables. D’aquelles que mai diries que podrien aprofitar-se d’algú.

Aquest tipus de persones les podem trobar a la feina, a la família o en algun cas, en la nostra pròpia parella. La persona que hi conviu està constantment en alerta, vivint amb por. S’acaba sentint culpable però a la vegada és incapaç d’abandonar la relació. S’hi sent extremadament lligada. És la dependència emocional. Són relacions que es caracteritzen per ser destructibles i marcades per un fort desequilibri on el dependent se sotmet i magnifica a l’altra persona. L’idealitza. Ningú l’obliga però depèn tant de l’altra persona que creu que sense ell, la vida perd significat. I és capaç d’aguantar-ho tot. Fins i tot, l’injustificable.

Aquesta persona comença a allunyar-la del teu món. Dels teus. Fins que ja només el tinguis a ell o a ella. D’aquesta manera, aconseguirà que tu ni et plantegis abandonar-lo perquè si ho fas, et quedaràs completament sol. I tu ho trobes normal. Per suposat, no et veus capaç ni d’alçar la veu per por a la seva reacció.

En alguns casos, aquestes són relacions que ens poden deixar petjada. Costa molt sortir d’aquest laberint i quan finalment ho fas, et sents alliberada, viva. I et sembla impossible com has pogut estar amb algú que et feria tant. Algú que sempre et dona la culpa i t’acaba portant al seu terreny. El més greu és que tu no et queixes, ho trobes normal. Les persones que aconsegueixen sortir d’aquestes relaciones, solen comportar-se més esquerpes. Es posen escuts davant dels altres per no sortir-ne ferits novament. Més ferits.

És curiós com és l’amor. Ens pot fer sospirar o pot fer que ens sentim dins d’una gàbia.  A vegades, només cal escoltar-nos a nosaltres mateixos per saber què és el que no volem. La vida és un aprenentatge, constant. A cada moment. El que en el seu moment et va ser la pitjor experiència, avui t’ha fet ser qui ets.