Month

febrer 2014

Deixar volar.

Ja sé què em diràs. Que ja els hi toca. Que una mare també ha d’aprendre a deixar anar els fills, a veure’ls feliços i a ajudar-los a que facin el seu propi camí. A deixar-los volar, sols.

Ai, l’amor.

Sempre m’ha agradat escriure i parlar sobre la vida, sobre les petites coses. Aquells detalls que ens allunyen de la maleïda realitat. Realitat que es converteix en horror quan encens la televisió i només veus els morts de Kiev o

A la deriva.

Avui, abans de que el Barça jugués el seu partit a Anoeta contra la Reial Societat, hi havia un empat a la classificació. Barça, Reial Madrid i Atlètic de Madrid no es podien despistar ni un sol partit si no… Continue Reading →

La rutina de la desconeguda.

Eren les 7.40 i en Quim acabava de pujar a l’autobús que el portava cada dia a la feina. Eren uns vint minuts de trajecte que no se li feien gens pesats. Ja era una rutina que tenia instal·lada a… Continue Reading →

Aprendre a somriure quan ella ja no hi és.

Tocaven les cinc de la tarda al rellotge de peu de casa en Ramon. Feia un soroll estrident. Sempre que la Mònica, la seva filla, li deia que ja era hora de canviar-lo, que era massa sorollós i no funcionava… Continue Reading →

El plaer de fer un regal.

Heu tastat l’immens plaer que provoca fer un regal a algú perquè el cor us ho demana? Aquella sensació de benestar, de plenitud, d’amor? Si la resposta és negativa, proveu-ho. M’agrada fer regals. Però no d’aquests que es poden tocar… Continue Reading →

La mort.

Tendim a pensar que la mort és llunyana, al final de túnel, inabastable. Que arriba als altres, al veí del costat, però que a nosaltres, no. Com si pertanyés a algú altre, a una realitat paral·lela. Que encara hem de… Continue Reading →

Un accident o un toc d’atenció?

Fa quatre dies que el Barça es va deixar tres punts al Camp Nou contra el València. A priori, no semblava un partit on l’equip hagués de suar gaire per guanyar als xes. En els últims anys, el València viu… Continue Reading →

Seguint amb l’exemple.

Cada dia, des de que la Laura va marxar, en Sergi feia el mateix gest al llevar-se. Tocava la foto de la seva germana que tenia al tocador de la seva habitació i s’aturava un moment. A vegades, li semblava… Continue Reading →

Un equip amb honor.

Dimecres passat s’havia de jugar el partit de tornada de la Copa del Rei entre el Racing i la Reial Societat. Però els jugadors del Racing s’hi van negar com a protesta perquè fa més de quatre mesos que no… Continue Reading →

© 2018 marionaisern.cat — Powered by WordPress

Theme by Anders NorenUp ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies