Month

març 2014

Silencis esfereïdors.

Hi ha molts tipus de silencis. N’hi ha de dolorosos, que fan mal fins tocar-te l’ànima, que no voldries tornar a reviure. Se solen produir en casos de mort o de malaltia. N’hi ha de quotidians. Com quan passeges per… Continue Reading →

Acceptar ser el segon plat.

Què passa quan estem completament segurs de que som una gustosa porció d’un pastís de xocolata i de cop ens convertim en un segon plat? En realitat, tots preferim ser el primer plat. Aquest que entra per la vista, que… Continue Reading →

La influència dels pares.

Sabem perdonar?

Perdonar no és el mateix que oblidar. Perdonar no és fer veure que no ha passat res. Perdonar és prendre’s un temps, és tenir la capacitat de posar-se al lloc de l’altre persona –cosa que sap fer molt poca gent-,… Continue Reading →

La recompensa que mai va arribar.

Avui se sentia especialment guapa. Es mirava al mirall mentre comprovava com el seu cos prenia una altra forma. S’observava, i sentia com si fos una altra persona. Com si tanta plenitud no anés amb ella, com si ho visqués… Continue Reading →

Nou anys després.

Cada dia de l’any ens fa mal. Et vas fer tan necessària, tan imprescindible, que és impossible que no haguem après de tu. Però cada catorze de març és dur i ens fa mal. Com un punyal dins l’ànima. És… Continue Reading →

La falsa sinceritat.

Sovint quan algú es descriu com una persona sincera, pensem que valdrà la pena. Tendim a pensar que si una persona és sincera i honesta és menys probable que ens faci mal, que acabem patint una traïció. La sinceritat és… Continue Reading →

Tinc una amiga que avui, sí, és feliç.

Tinc una amiga que a primera vista sembla esquerpa. Té les coses tan clares i és tan impulsiva que a vegades pot semblar que no vol relacionar-se amb ningú. Que li sobren les persones. Que la solitud està feta per… Continue Reading →

Quan tot és un problema.

Hi ha persones que veuen la vida com si fos un túnel. Llarg, negre, fosc i sense sortida. O una sortida a la qual mai podran arribar. Tremendament convençuts de que no aconseguiran els seus somnis i que no és… Continue Reading →

Ens abracem poc.

Com a persona observadora que sóc, que es fixa especialment en els petits detalls, sí,  aquells que per molts passen desapercebuts, m’agrada veure com s’expressen les persones. Hi ha persones insípides, que quan et parlen es posen les mans a… Continue Reading →

© 2018 marionaisern.cat — Powered by WordPress

Theme by Anders NorenUp ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies