Month

abril 2014

Els maleïts ismes.

De sobres és conegut que el Barça, durant els seus cent deu anys d’història, ha viscut immers en els seus ismes. Cruyffistes, Guardiolistes, Rosellistes, Laportistes. Són els que ens fan creure que defensen el Barça per sobre de tot i… Continue Reading →

Quan les cicatrius es fan més llunyanes.

Era una dona vital, plena d’energia i a qui res l’havia pogut doblegar. Ni tan sols la mort de l’amor de la seva vida, deixant-la amb dos nens petits i encara, una família per construir. Tota una vida per endavant.

Quan la vida se t’emporta.

Maleït càncer. Aquest esfereïdor horror que tots, o quasi tots, hem viscut de ben a prop. El càncer no entén de sexes, ni de rics ni de pobres, i tampoc d’edats. No diferencia de colors i està ple d’injustícies, d’incomprensions,… Continue Reading →

Reivindicar el dret a queixar-nos.

Quan una persona del nostre entorn té problemes familiars o econòmics, solen venir al nostre cap frases com: ‘És que ho tinc tot. No em puc queixar. En realitat, sóc afortunada’. ‘Tu rai, que ets tan jove i ho tens… Continue Reading →

Entre la multitud.

Fa pocs dies, vaig fer un canvi d’aires i vaig canviar la muntanya per el mar. La ciutat per el poble. Platja, oci, aglomeracions, calor i molt, molt descans. Sense mirar el rellotge i sense preocupar-me per els deures i… Continue Reading →

El Barça de les trinxeres.

El Barça arribava a la final de la Copa del Rei amb poc a guanyar i molt a perdre. Haver caigut als quarts de final de la Champions davant l’Atlètic de Madrid amb un joc gens convincent i amb la… Continue Reading →

Tots som egoistes.

Quan a un veí, amic o conegut, li passa una desgràcia, la sentim com a pròpia i ens frustra molt no poder fer res per apagar el seu dolor. Perquè, en el fons, sabem que cap paraula serà un consol… Continue Reading →

Ser català, un sentiment.

Fa pocs dies, vaig dinar amb una persona indecisa respecte al procés que es viu a Catalunya. Però potser indecisa no seria la paraula correcta. Forma part d’aquestes persones que creuen més en l’unió imposada que en la llibertat i… Continue Reading →

El Barça s’ha oblidat de qui era.

Dimecres passat, el Barça es jugava molt més que una eliminatòria de Champions, jugant els quarts de final contra l’Atlètic de Madrid. I molts vam tenir la sensació que a partir del minut 4 de partit, el Barça hauria de… Continue Reading →

L’habitació buida.

Cada dia, al despertar-me, el primer que faig és obrir la porta de la teva habitació tot esperant veure-t’hi dormint. Abrigat fins al coll i amb dues mantes a sobre, com t’agradava dormir. Res rea capaç de despertar-te, ni tan… Continue Reading →

© 2018 marionaisern.cat — Powered by WordPress

Theme by Anders NorenUp ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies