Month

maig 2014

Deixar-te anar per la ploma.

Aquesta setmana vaig rescatar d’un dels raconets de casa els avis la meva primera màquina d’escriure. I al fer-ho, vaig transportar-me als temps passats. A quan no hi havia ordinadors tan moderns ni mòbils que ho feien absolutament tot. Em… Continue Reading →

Petites i grans complicitats.

Acabaven d’arribar al centre de Llafranc, on cada any hi estiuejaven. Amb prou feines es podia olorar la primavera i com que entre setmana eren escasses les estones que podien passar junts, els caps de setmana fugien de la quotidianitat… Continue Reading →

Por a estimar.

L’Anna sempre havia pensat que tenia una família d’ensomni. D’aquelles unides, que ja no en quedaven. Que només s’aguanten quan l’amor, la confiança i el valor van de la mà.

Les presències virtuals.

Recordo el primer telèfon mòbil que em van comprar els meus pares. Acabava de fer setze anys i ja portava alguns mesos darrere d’ells demanant-los un mòbil. Totes les meves amigues en tenien i ja se sap que a aquesta… Continue Reading →

Encaixada de mans.

Ring-Ring. Era la cinquena vegada que la Laura la trucava, la seva amiga de l’ànima, des de que tenien ús de raó. I cada minut que passava tenia menys ganes d’agafar-li el telèfon. Ara mateix sentia que era la pitjor… Continue Reading →

Àngels que són persones.

Viatjar amb tren sempre m’ha transportat a connectar amb les altres persones. A imaginar les seves vides, a saber què hi fan en aquell tren. A somiar. Des de que vaig descobrir que a l’Arnau li anava molt bé oblidar les aglomeracions d’una ciutat i era més feliç i més tranquil viatjant amb tren, que cada dia fem el nostre trajecte així.

És veritat que a les hores puntes el transport públic també va ples de nens petits, d’adolescents i de gent gran però ni en aquests moments ell es posa nerviós. ...

La dona perfecta.

Era la nena que tots els pares dels seus amics voldrien tenir. La filla ideal. L’amiga incondicional que sempre hi era, disposada a fer el que sigui per els seus. La néta perfecta que cada dia ajudava l’àvia a fer… Continue Reading →

El petit luxe de deixar d’odiar

Tots, en algun moment, ens sentim odiats per algú o odiem a aquelles persones que ens han fet mal. Sentim la traïció a la boca de l’estómac. La ira. La ràbia. La injustícia. I ho diem amb la boca ben… Continue Reading →

© 2018 marionaisern.cat — Powered by WordPress

Theme by Anders NorenUp ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies