Month

agost 2014

Aprendre a equivocar-se

Recordo que, de petita, quan em preguntaven quins somnis tenia i a què volia aspirar, no trobava cap resposta que és posés a l’alçada d’aquesta pregunta. Em convencia a mi mateixa que no tenia somnis perquè mai havia parat a… Continue Reading →

Viure a pagès

Recordo que, de petita, quan explicava als meus companys de classe que a casa treballàvem i vivíem a pagès, em miraven com si fos una extraterrestre. Alguns, fins i tot, reien amb sorna. Com si fos un acudit. Ni tan… Continue Reading →

Aprendre dels més petits

Gran part de les meves vacances les he passat amb una nena bielorussa de nou anys. Aquest estiu no hi ha hagut grans viatges, avions i matins de ressaques infernals, sinó que ha consistit en jocs infantils –quins records!-, piscina… Continue Reading →

La mà negra del Barça

Avui, era el dia en què suposadament la sanció del TAS a Luis Suárez seria rebaixada alguns mesos o almenys això és el que ens van fer creure alguns mitjans de Barcelona. Savis ells, confiant en els serveis jurídics del… Continue Reading →

Un país petit?

Quan només falten vint-i-nou dies per la Via Catalana, sembla que a tots ens ha agafat una mica de por. Als ciutadans, perquè al saber que hi ha 55 trams de la Via de l’onze de setembre que encara s’han… Continue Reading →

Sobreviure a la vellesa

Tots es pensaven que tot anava bé.

Un circ miserable.

Fa uns dies, el petit poble de Queralbs es va omplir de càmeres, micròfons i periodistes buscant Jordi Pujol, que es va refugiar uns dies a la seva casa del Ripollès. De les fotografies que li van fer i dels… Continue Reading →

Mitges veritats, senceres mentides

Tots, per sort o per desgràcia, ens hem trobat amb mentiders al llarg de la nostra vida. Ens han enganyat i, més tard o més d’hora, ens n’hem adonat. Els hem enxampat i ens hem sentit terriblement desgraciats per ser… Continue Reading →

Amagar-se darrere les cortines

Han passat onze dies des de que Jordi Pujol confessés haver tingut diners a l’estranger de manera irregular i sembla com si el món s’hagués aturat. No es parla de res més. És com si, de cop, alguns hagin trobat… Continue Reading →

La necessitat de plorar.

Us heu fixat mai que als enterraments la gent porta ulleres de sol per amagar el seu plor, la seva pena i el seu dol? És una cosa que em costa d’entendre. Fins i tot en un enterrament, ens hem… Continue Reading →

© 2018 marionaisern.cat — Powered by WordPress

Theme by Anders NorenUp ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies