Avui, el TAS havia de prendre una decisió definitiva sobre si aplicaven al Barça la sanció promoguda per la FIFA per la política d’incorporació d’estrangers menors d’edat i, com era d’esperar, ha deixat a alguns amb la credibilitat pels aires. El Tribunal Arbitral de l’Esport ha ratificat la sanció interposada per la FIFA i el club blaugrana no podrà fitxar cap jugador fins al gener del 2016.

Aquesta decisió ja no admet cap tipus de recurs i deixa als directius del Barça amb una dubtosa honorabilitat que amb molt poc temps han anat perdent amb decisions mancades de valors i sense ser conscients que el Barça no és una empresa pura i dura i els socis no són uns simples accionistes.

Mentre el club es va fent més petit i els valors que van pregonant no apareixen per enlloc, ells –els dirigents- fan i desfan a la seva manera creient que per dirigir el Barça ja els eximeix qualsevol culpa, responsabilitat i compromís. Segurament, la FIFA no és una de les organitzacions més exemplars del món i aquesta sanció que exigeixen al Barça no l’efectuen amb altres equips però la millor manera d’actuar no és actuar il·legalment com fan els altres.

Actuar il·legalment perquè els del costat també ho fan no els treu de culpa i els deixa més malament que bé. Però, és clar, ells, per la seva gràcia creuen que tenen tot el permís del món per actuar a la seva manera. Dirigir un club de primer nivell no és fer i desfer a la teva manera. No es pot pretendre donar exemple a tothom de la bona obra que es fa amb La Masia quan aquestes mateixes lliçons no les apliquen per ells mateixos. D’això no se’n diu tenir valors, se’n diu hipocresia.

Excusar-se en arguments pobres i mancats de tota coherència per no dir que estan destruint tota l’obra feta en el seu moment per Johan Cruyff i en última instància per Pep Guardiola és una vergonya però el pitjor de tot és que ells no hi perdran absolutament res. L’únic que amb tot això hi acabarà perdent, i molt, és el club, els seus aficionats i la gent que s’estima el Barça com si fos casa seva.

Uns sortiran del club més tard que d’hora amb les mans netes i el verdaderament trist és que costarà anys i panys recuperar l’essència del club. L’essència que tants anys va costar construir i amb quina facilitat se l’han deixat perdre. El mateix passa amb la confiança, que costa un munt de guanyar i amb mig segon es pot perdre.