Month

febrer 2015

Parlar sense dir-se res

El restaurant estava ple de gent. La Mola era un lloc típic, situat a la comarca del Lluçanès, on s’hi celebraven especialment batejos, casaments i comunions. Rara era la vegada que un diumenge no havies de fer la reserva anticipada… Continue Reading →

Sense rumb

L’Oriol provenia d’una família de classe mitja però aquesta categoria, que sempre li havia semblat més postissa que una altra cosa, va ser el detonant que el va fer marxar de casa cinc després d’haver complert els divuit anys. A… Continue Reading →

175 ànimes

Tots estem envoltats de gent i tots coneixem multitud de persones. Alguns tindran una incidència molt important en el nostre dia a dia, en el curs de la nostra vida; altres seran passatgers i alguns mai els arribarem a conèixer… Continue Reading →

La mirada trista

Esperar. Ens passem la vida esperant. Contínuament. Esperem que el dentista s’afanyi a treure’ns el queixal. Esperem que la nostra parella no tingui en compte l’última discussió. Esperem els que són impuntuals per norma. Esperem a que la vida passi…. Continue Reading →

La picardia dels més petits

Feia fred. Molt fred. Els carrers estaven plens de canalla que corrien d’un cantó a l’altre amb les joguines que els hi havia passat el Tió. Reien sense parar, abrigats com si el bon temps no hagués de tornar mai… Continue Reading →

Les dates de caducitat

L’avió acabava d’aterrar. Eren les quatre de la tarda i no havia tingut temps de menjar ni un sol entrepà però lluny d’estar afamat se sentia com si estigués a punt de guanyar la Champions. A Wembley. Feia cinc anys… Continue Reading →

© 2018 marionaisern.cat — Powered by WordPress

Theme by Anders NorenUp ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies