Hi ha temes que de tan fàstic que fan, es fan difícils de tractar. Quan en parles o n’escrius, tens la sensació que et deixaràs alguna cosa pel camí i el cor se’t fa una mica més petit de tanta barbàrie i, sobretot, de tanta injustícia. De tant passotisme i del món que deixarem als nostres fills i néts, que tinc la sensació que cada dia és pitjor i més i més negre.

Un professor, pederasta confés, en llibertat. Joaquín Benítez, és un professor d’educació física que va exercir durant trenta anys al Col·legi Maristes Sants-Les Corts De Barcelona. Ara, el pare d’un dels seus alumnes ha admès públicament que el seu fill va rebre abusos sexuals per part d’aquest professor. És tan increïble aquest cas que el mateix professor ho ha admès sense cap pudor. Com si fos el més normal del món.

En qualsevol pensament lògic, seria fàcil creure que Benítez després de confessar-se, el condemnarien almenys a presó. El jutge li ha retirat el passaport i li ha prohibit sortir del país. Sí, només això. No hi ha cap dubte. El mateix professor ho ha confessat i de cara a ulls de tothom, deixar-lo lliure és fer-nos creure que abusar sexualment de nens surt gratis. Tractar aquest tema d’una forma tan llibertària per part de tots és tan increïble i tan detestable que em resulta molt difícil creure en la justícia.

Com s’han de sentir els pares que portaven els seus fills a aquesta escola? Com s’han de sentir els pares de qualsevol nen que acaben de comprovar que abusar d’un menor no és delictiu ni condemnatori? Què els hi estem ensenyant als nens amb exemples com aquest?

Durant anys, aquest professor va abusar de nens exercint la seva professió i ningú va dir res. Tothom ho sabia i tots van mirar a una altra banda. Cap professor va moure un dit. No van parlar amb els pares ni amb el director del centre tenint la certesa que vés a saber quants nens estaven passant per un calvari que, en alguns casos, és impossible de superar. Segurament, van callar per por. Per por a ser rebutjats i a ser assenyalats amb el dit. I perquè qui calla, viu més feliç però també és més cínic.

Vivim en una societat on ningú vol merders encara que això signifiqui salvar una vida a temps. De tan cínics que som, perdem valors. És tan inaudit i tan increïble el que ha passat aquesta setmana que, a voltes, em sembla que no pot ser real. No pot ser veritat tanta deshumanització i tanta barbàrie.

Mentre el professor pederasta, confessant els seus actes i fent-nos passar a tots per imbècils, queda lliure de qualsevol càrrega; a Madrid empresonen uns titellaires per una sàtira política en ple Carnaval. Com que alguns delictes surten gratis i alguns fets totalment innocents són considerats delictes, què passaria a aquest país si tots ens passéssim les normes pel forro? Perquè alguns ho fan i el món continua girant.

Tot és tan repugnant, tan vergonyós i m’omple de tanta impotència que tinc la sensació que qualsevol reivindicació que pugui fer la societat no serveix de res. El poder ho corromp tot i ho fa d’una manera tan dictatorial que no serveix de res fer unes lleis i unes normes que només segueixen fil per randa els que no tenen res a perdre.