Les grans pel·lícules, les grans sèries i les grans frases de motivació emocional ens animen a seguir uns passos per aconseguir l’equilibri mental i emocional que, diuen, ens farà millors persones. Ens diuen quatre frases boniques, molt boniques, i ens enganyen completament per fer-nos creure que la vida és fàcil, llarga i sense problemes. Caure-hi és haver viscut poc o, per el contrari, viure a Eurodisney.

Si en alguna cosa tenen raó és en què la vida és simple. En realitat és molt simple i som nosaltres els que ens la compliquem en discussions estúpides i amb aquest orgull que tant ens caracteritza i que només ens porta problemes i fa que ens convertim en persones tancades i massa competitives. No coneixeu alguna persona que visqui la seva vida com si fos una competició i on només importa ser el primer en tot? Pobrets. Quina vida més buida el que viu sempre corrents, com si això ens salvés de la mort.

Ens diuen que per sentir-nos millor, hem de ser persones segures, valentes i sense por a res. Hem de ser herois, ídols per els altres. Es veu que aquesta és la clau per ser feliços. Com en tot, la teoria és molt maca però a la pràctica són molt poques les persones que ho acaben aconseguint. De fet, penso que seguir aquests passos i guiar-nos per aquestes gurús de vés a saber què, ens pot arribar a fer molt mal. Pot fer que ens perdem pel camí i, sense un bon entorn, potser no tornem a la nostra essència.

La societat i les persones som egoistes. Ens preocupem per les desgràcies dels altres però al cap de quatre dies, ja ens n’hem oblidat. Envegem al veí que té més coses (materials) que nosaltres i que farda d’una família perfecta. Si tenim una vida trista, infeliç i ensopida és relativament fàcil deixar-se influenciar per els altres. Viure com volen els altres i sense atrevir-nos a fer el que realment volem fer per por al que diran. La por és el nostre pitjor enemic i ens paralitza d’una forma tan brutal que algunes persones fins i tot viuen la vida dels altres.

Això és el pla B. Canviar la personalitat, les prioritats i la manera de viure per no no sentir-se sol i amargat. Per camuflar-ho. És la cosa més vella del món. Tots, en algun moment, ens hem refugiat en l’alcohol, l’esport, el sexe o la feina per evadir-nos dels problemes fins que ens adonem que la solució no és fer veure que no existeixen.

Però arriba un dia que descobreixes què és la llibertat. Viure i estimar, sense imposicions. Fent el que sempre has desitjat però això sí, sense fer mal a ningú. Primer, t’espantes. Després, tens la sensació d’haver perdut el temps. Finalment, et preguntes perquè no ho has fet abans. Perquè vas passar tant temps refugiat en un passat que no t’omplia.

No siguis el teu pla B. No canviïs per agradar als altres. Escolta’t als altres però crea la teva pròpia opinió. L’únic pla que hauríem de viure és el que ens fa saltar de felicitat, el que fa que se’ns escapi un somriure quan rebem un missatge de la persona que estimem o la serenor al gaudir d’un simple sopar.

La vida és molt més senzilla que la nòria de dubtes i problemes que ens envolta. No la compliquem més. Fem-la senzilla.