Per alguns de nosaltres s’han acabat les vacances i, amb elles, també la pretemporada del Barça. S’han acabat els partits d’escalfament i la mar d’avorrits. Ara ja comença lo bo de veritat i les provatures s’han de fer o s’haurien abans de començar la Lliga aquest dissabte 20 d’agost.

Avui s’ha jugat la tornada de la Supercopa d’Espanya entre el Barça i el Sevilla a les onze de la nit. Un horari infernal. No sé qui ha triat l’hora del partit però no sé si ho ha fet pensant en els nens i nenes que estan de vacances i que òbviament aquest horari no és adequat per ells. Qualsevol partit que sigui transcendent, i aquest ho és molt, no s’hauria de jugar més tard de les deu de la nit. És indecent.

Fa unes hores, a la ràdio, he sentit alguns aficionats al Barça indignats perquè quan surtin de l’estadi, no podran agafar metro perquè ja estarà fora de servei a quarts d’una de la matinada. Segurament, els únics que ho agrairan seran els taxistes. M’ha cridat l’atenció això de que els culers s’indignin perquè el metro ja estigui tancat. Curiosament, no els he vist queixar-se perquè el partit es jugui a les onze de la nit.

Potser seria el més lògic, no? Què és més normal, que un partit es jugui tan tard o que el metro estigui tancat a la una de la matinada, com fa sempre? Només faltaria que el servei de metro hagués de fer una excepció per un partit de futbol. No ens passem.

Per el que fa al futbol, els dos partits de Supercopa han servit per veure que aquesta temporada, el Barça té un fons d’armari de veritat. Almenys, mires a la banqueta i no has de posar-te les mans al cap. No obstant, això no vol dir que aquest any l’equip torni a fer una temporada de cine. Depèn de moltes coses i una d’elles és l’adaptació dels fitxatges que, com sempre a aquest club, no serà fàcil. Però, per començar, no és un mal inici.

Mirant el partit i les notícies de mercat que han sortit aquestes setmanes, m’he parat a pensar en els canvis que hi ha hagut institucionals i esportius des de que van marxar Joan Laporta i, també, Pep Guardiola. Fa uns anys, no gaires, el gran emblema del club era La Masia i servia per promocionar els seus jugadors i, en el millor dels casos, donar-los almenys una oportunitat al primer equip. Avui d’això en queda ben poca cosa.

Aquesta junta directiva ha convertit el Barça en un club de fitxatges en detriment de l’escola formativa La Masia. Aquesta ja no serveix per promocionar la cantera però sí per fer negoci amb ells. Se’ls hi dóna uns quants minuts, pocs, i ràpidament se’ls cedeix o se’ls ven per fer-hi negoci amb poquíssimes possibilitats de que puguin tornar. No discuteixo aquesta decisió i és obvi que no tots tenen el talent de Pedro i Sergio Busquets però darrere de tot això hi ha d’haver algú que se’ls cregui realment, que aposti per la cantera i per la continuïtat del model. Avui, ja sabem que de tot això no en queda res.

El Barça ja té el primer títol. Esperem que no sigui l’últim.