Algú fa temps em va dir que les primeres impressions potser no són les més encertades però que ens remouen per dins. Alguns diuen que la primera impressió que ens fem d’un a persona sol ser l’encertada i que, sovint, el temps ens acabarà donant la raó. Altres, en canvi, diuen que les primeres impressions només serveixen per fer-nos una imatge d’aquella persona però que uns quants minuts no ens serveixen per conèixer una persona. Segurament, aquesta sigui la gràcia de la vida. Que ens sorprengui, que ens agafi indefensos i que acabem fent allò que vam dir que mai provaríem.

És molt difícil per no dir impossible arribar a conèixer una persona al cent per cent, i a vegades, ni tan sols amb tota una vida la podem arribar a conèixer Però és veritat que una persona a primera vista ens pot semblar la més agradable i honesta i a la llarga podem acabar descobrint que era la més cínica i manipuladora. Un miratge. Una mentida.

Això ens ha passat a tots i a vegades se’ns fa tan difícil de creure que el miratge s’hagi trencat que ens trenquem el cap buscant motius quan aquests ni tan sols existeixen. És normal que ens posem a pensar en el que ha pogut passar perquè qualsevol relació s’acabi però mai hi ha un sol motiu. La vida és un conjunt de factors.

Les coses passen. Les persones arriben i se’n van. I n’arriben de noves. La vida canvia.

La primera impressió compta, és clar que sí, i amb ella ens podem arribar a crear una imatge de com és aquella persona que acabem de conèixer però per sort sabem comptar més enllà de u i, la majoria de vegades, el resultat inicial pot canviar.

Pensem-hi un moment. Què seria de les nostres vides si actuéssim només pensant en les primeres impressions? En les primeres mirades? Hem de deixar de conèixer algú i apartar-lo només perquè al primer minut ens ha semblat algú amb qui no podem tenir gaire afinitat? Quantes històries ens hem perdut a causa de les primeres impressions? Aquesta és una manera de viure, és clar que sí, però també ho és buscar el fons de les coses. Investigar. Observar.

El que és segur és que aquestes primeres impressions ens condicionen per bé o per mal. A partir de la imatge que ens hem fet d’aquella persona, creem un personatge. Un caràcter, una personalitat, una manera de ser i de viure que no sempre s’assemblen a la realitat. Per nosaltres, potser és més fàcil crear aquest personatge que no desitjar entrar-hi a dins. Obrir el llibre, llegir les pàgines molt a poc i endinsar-nos amb una història de la que potser en podem aprendre molt.

Personalment, crec molt en les primeres impressions i en la intuïció i sensacions que em provoca aquelles persones. Però us podria donar desenes d’exemples de persones que m’han sorprès molt gratament, amb les que jo em vaig equivocar al primer minut, i que ara segueixen al meu costat. Al peu de canó.

Les equivocacions, a vegades, ens canvien la vida i la manera de veure les coses. Ens hi hem d’atrevir més a tot allò que ens fa por perquè precisament són aquestes les coses que ens ompliran de vida i ens faran canviar les percepcions que tenim dels altres.