Palma de Mallorca i el país sencer segueixen commocionats per el cas d’una nena de vuit anys que va haver de ser hospitalitzada d’urgència després de ser brutalment agredida per els seus companys d’escola. Segons els familiars de la menor, en el moment de l’atac no hi havia cap professor al pati perquè estaven atenent d’urgència una altra nena.

No hi havia cap professor a l’hora d’esbarjo. Ningú ho va veure i aquesta és una de les coses més freqüents que passen en casos de bullying. Els professors evidentment que es preocupen per els seus alumnes i vetllen per ells però en un cas així, no saben com reaccionar. Es queden bloquejats. És molt típic que no siguin presents en el moment més tens i violent o que no hi donin la importància que es mereix. Desgraciadament, hi ha moltes famílies que es deuen sentir identificades amb casos així. És un drama però no només per la persona que ho pateix sinó també per la seva família.

Com s’han de sentir els pares d’aquesta menor i de qualsevol altre infant que s’hagi trobat en una situació així? Com es pot admetre un acte tant violent com aquest i que ningú hi faci res? Com s’explica? Com s’assumeix? Com li dius a un nen de vuit anys que la humanitat està plena de desgràcies així? Hi ha deshumanitzacions que no es poden justificar de cap manera.

No és una notícia d’un país del tercer món. No ha passat a Síria, ni a Irak, ni a qualsevol país africà. Ha passat aquí i ens han repetit tants cops aquesta notícia que jo em pregunto com és que ens donen la notícia per activa i per passiva i obvien els centenars de casos que hi ha al país de bullying.

Hi ha centenars de nens, per no dir milers, que cada dia tenen por a anar a l’escola. Que no saben què els passarà i que ho amaguen per por i per vergonya. Se senten indefensos i molt sovint no hi ha ningú que mogui un dit per ells. Moure un dit, intervenir en un cas tan complicat com aquest vol dir jugar-se-la i ja sabem que aquesta societat és capaç de fer moltes coses però potser és molt poc valent a l’hora de salvar algú.

Cada dia hi ha desenes de casos de nens que pateixen bullying a l’escola i que difícilment troben suport en algú, sigui per el motiu que sigui. Ningú els escolta. Avui em pregunto, com se senten aquests infants al veure que aquesta pobra nena de Mallorca ha sigut notícia perquè ha rebut una pallissa? Si no hagués hagut d’estar hospitalitzada, s’hauria fet tant ressò mediàtic d’aquesta notícia? Algú hauria pensat en ella i hauria fet el que sigui necessari per salvar aquesta situació? Segurament, no.

El bullying es pot produir de moltes maneres i no només d’una forma física. Però en aquest cas, el rellevant i que ha fet que tants mitjans de comunicació s’hi hagin abocat és que aquesta menor de vuit anys ha rebut una pallissa dels seus propis companys d’escola. L’agressió física. La psicològica, a vegades, pot arribar a ser molt més dolorosa i a dia d’avui encara es percep com un tema tabú. Com si no existís.

Què passarà quan es recuperi? En sabrem alguna cosa d’ella? N’hi ha prou amb donar una notícia tan terrible com aquesta i no preocupar-se’n més? Això no és culpa (només) dels mitjans de comunicació. Ho és de tots. D’aquesta societat, que cada dia és més petita, més egoista i on no es dediquen suficients recursos i esforços a allò que és veritable important. La vida i la qualitat de vida dels més petits.
Avui aquesta nena és notícia. Demà ningú se’n recordarà.