La vida a la ciutat és tan oposada a la del poble que, en segons quines coses, encara em costa adaptar-m’hi. Aquestes diferències només es veuen en les petites rutines diàries, aquelles coses que estava acostumada a fer-ho d’una certa manera i ara la meva perspectiva canvia. No obstant, aquest canvi m’ha anat molt bé perquè m’ha fet veure coses que d’una altra manera, no me n’hauria adonat mai. Altres personalitats, altres maneres de fer i altres caràcters. Som nosaltres els que ens hem d’adaptar als altres, a les ciutats i les noves cultures i no al revés.

Un exemple n’és el transport públic. Els que ens hem criat al poble i a un poble molt petit (sí, no més de cent-cinquanta habitants, els mateixos que pots trobar en un o dos blocs de pisos de Barcelona) ens hem mogut sempre amb cotxe perquè era l’única alternativa fàcil i viable per arribar al destí. Sí, ja sé que als pobles també hi ha transport públic però és molt diferent la usabilitat que se li dóna quan vius a poble o a ciutat.

Fa pocs dies, vaig haver d’agafar l’autobús urbà de Vic i, de cop, vaig pensar en com canvia l’ús del transport públic quan el necessites per absolutament tot -a la ciutat- o quan el necessites si pots agafar el cotxe -al poble-. Per exemple, a la ciutat, quasi tothom sap quina línia ha d’agafar per arribar al seu destí. Al haver-hi un ventall ampli de possibilitats per utilitzar el transport públic (autobús, tren i/o metro), és fàcil que la gent s’espavili i busqui quina línia ha d’agafar.

En canvi, al poble, és poquíssima la gent que utilitza l’autobús urbà i alguns, quan l’hem d’agafar, no tenim ni idea de quin hem d’agafar ni a qui ho hem de demanar. Això em fa pensar en les prioritats que tots tenim a l’hora d’anar a algun lloc i de com d’important és saber comunicar-se.

Fa poques setmanes es va celebrar el Carnaval de Torelló i per fomentar l’ús del transport públic durant aquesta festa, el Consell Comarcal d’Osona va tornar a prestar el servei de transport nocturn, tal i com porta fent els últims anys. El problema ve quan veiem les dades i ens adonem que només cent vuitanta joves van utilitzar-lo per tornar a casa. L’any passat, en van ser més de tres-cents i l’any 2016, mil miler de persones. Alguna cosa s’està fent malament quan en una festa nocturna on hi ha una bona massa de públic, no utilitzen l’autobús per tornar a casa quan tenen la possibilitat de fer-ho.

Sempre he pensat que si algú no m’entén no és perquè ell no hagi estat atent a la nostra conversa sinó que és perquè jo no m’he sabut explicar prou bé. Si hi ha molta gent que no utilitza el bus urbà de Vic perquè no sap ni quines parades efectua ni quantes línies hi ha és perquè el govern de l’ajuntament no ha sabut explicar-se prou bé. L’única manera de fomentar el transport públic i disminuir el vehicle privat és explicar-lo, donar-lo a conèixer i saber comunicar que és una qualitat més difícil de trobar del que ens pensem. Això últim serveix per tothom: pels governs, per les relacions amb el nostre pare, parella o company de feina. L’única manera de que una relació funcioni és amb una bona dosi de comunicació i, si pot ser, que sigui recíproca.